Llàgrimes en el concert líric celebrat en l’església dels Sants Joans

Ha sigut una de les apostes més arriscades de la programació de festes i, al mateix temps, una agradable sorpresa: un concert líric en l’església dels Sants Joans amb la presència de la soprano Amparo Navarro, el tenor Javier Agulló i el pianista Stanis Angelov, que van interpretar peces de Tosti, Curtis, Puccini, Serrano, Torroba i Bernstein, entre altres.

La nit del dijous 1 de setembre, l’església dels Sants Joans es convertia en un palau de la música per a oferir per primera vegada un concert de lírica dins del marc de les festes populars i patronals.

La incògnita era saber si esta aposta cultural funcionaria, tant pel lloc triat com pel tipus de concert.

I va quedar clar des del primer moment que la decisió ha sigut un èxit: el públic omplia la parròquia, una nit entre setmana i sense cap acompanyament per a atraure veïns, només els tres artistes, l’escenari i una cuidadosa selecció musical.

Perquè part de l’èxit va estar en algunes interpretacions que, literalment, van arrancar llàgrimes dels assistents, com O mio bambino caro (de Puccini) interpretada per Amparo Navarro o Una furtiva lacrima (de Donizetti) en la veu de Javier Agulló, sempre acompanyats pel delicat piano de Stanis Angelov.

Però tampoc s’ha de descartar la presència de dos dels temes més coneguts de Leonard Bernstein, ambdós de la pel·lícula West Side Story: Maria i Tonight, que són fàcilment coneguts per la major part del públic.

I, ja en la segona part, una música més pròxima i recognoscible, entre les que figuraven fragments de Los claveles (del mestre Serrano), La tabernera del puerto (de Sorozábal), La Chulapona (de Moreno Torroba) o El gato salvaje (de Penella).

Va ser, en definitiva, una mostra d’exquisit equilibri, amb una primera part que va sorprendre per l’entorn en què es desenrotllava l’actuació (amb l’església pràcticament a fosques, excepte la zona de l’altar, on es van situar els intèrprets) i una delicada selecció de temes; mentres que després del descans es va buscar una música més festiva, més pròxima al públic…

Una constatació que caldrà tindre en compte per a pròximes celebracions: els Sants Joans, com a gran part dels recintes gòtics i renaixentistes que seguixen en peu, posseïx una acústica ideal per a cantar en directe.

Informa i fotos: Sabín

Anuncios

Acerca de Joaquín Ponce

Enfermo de Crohn desde el año 1988
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s